Wednesday 16th January 2019
x-pressed | an open journal
July 8, 2014
July 8, 2014

Espanya: “Sense una gran mobilització i contrapoder social no guanyarem ni hi haurà democràcia”

Author: Àlex Romaguera
Source: La Directa  Categories: Dialogues, On the crisis
This article is also available in: eleneshr
Espanya: “Sense una gran mobilització i contrapoder social no guanyarem ni hi haurà democràcia”

Des de la seva presentació, el 26 de juny, ‘Guanyem Barcelona’ ja acumula 12.000 signatures de suport a una iniciativa que pretén trencar amb l’actual model Barcelona per posar la ciutat al servei de les necessitats bàsiques de la majoria. Quan tot just els seus promotors traslladen la proposta als barris i atrauen noves complicitats, la seva irrupció ha remogut l’escena política catalana. Entre les cares visibles de ‘Guanyem Barcelona’ destaca Ada Colau, que després del seu pas per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), encarna el compromís d’una generació que, connectant les velles i les noves lluites socials, aspira a regenerar la democràcia i transformar la vida municipal des de les institucions de la ciutat.

A.R.: Ja fa dues setmanes de la presentació de ‘Guanyem Barcelona’. Quina valoració fas dels suports rebuts?

A.C.: Estem molts satisfets. Primer, per l’assistència de més de 2.000 persones, per damunt de les previstes, i després perquè l’ambient d’il·lusió s’ha confirmat amb una allau de missatges de persones que volen participar. Un fet que valorem especialment, perquè ‘Guanyem Barcelona’ no pretén ser cap pacte entre sigles sinó un espai capaç d’aplegar gent que no està organitzada políticament.

A.R.: També heu fet ressituar la resta d’actors polítics. Això indica la potencialitat de la proposta?

A.C.: Demostra que ja estem guanyant. Tots els actors s’han pronunciat i reconeixen que la hipòtesi de ‘Guanyem Barcelona’ respon al sentir majoritari segons el qual calen confluències àmplies per objectius comuns. Arran d’això, alguns discursos estan canviant.

En aquest sentit, un dels aspirants d’ERC a l’alcaldia de Barcelona, Oriol Amorós, ha presentat el procés ‘Sumem Barcelona’ amb l’objectiu d’atraure sectors crítics…

A ERC no li tocarà més remei que definir-se, perquè no pot reproduir el discurs de Guanyem Barcelona i després pactar amb Convergència i Unió. O pacta amb el vell règim o aposta per les noves maneres de fer política que reclama la ciutadania.

A.R.: La presentació de Guanyem Barcelona va reunir tota la diversitat de partits i moviments que se senten interpel·lats amb la proposta. Com s’articularà aquest espai tan heterogeni?

A.C.: De moment hem creat un document de mínims que recull el que s’expressa en molts espais de confluència socials. D’una banda, la necessitat d’una regeneració democràtica amb un contracte ètic que inclogui la limitació de sous, de mandats i càrrecs, la fiscalització de comptes o mecanismes de participació política. I, de l’altra, mesures socials i econòmiques que emanen de l’estat d’emergència o “guerra sense bales” en què ens trobem, on unes elits acumulen cada cop més riquesa a costa d’empobrir la majoria de la població.

A.R.: Feta aquesta diagnosi, quin és el repte?

A.C.: A partir d’aquí, hem de parlar amb tothom que vol confluir per definir els passos següents. Això sí: tenim clar que la confluència s’ha de basar en una aliança puntual fer una candidatura rupturista i anti-règim que democratitzi Barcelona en el sentit més ampli del terme. És a dir, aprofundir en qualitat democràtica i garantir les necessitats bàsiques com l’habitatge, l’educació i el transport públic. Sabem que articular aquestes lògiques no serà fàcil, perquè hi ha tradicions polítiques molt distintes. Però si ja ho fem al carrer, també hem de poder fer-ho a les institucions. Aquesta és l’aposta.

A.R.: La CUP fa temps que habilita espais com la Trobada per la Unitat Popular, on tracta d’aquesta necessitat amb els moviments i les lluites socials de la ciutat. Què se li ha de dir?

A.C.: Nosaltres creiem que Guanyem Barcelona té dues especificitats. D’una banda, sorgeix d’una plataforma ciutadana que no està situada a cap partit ni orientació política, fet que li permet impulsar aquesta confluència. La CUP, tot i que reconèixer que les seves pràctiques són més avançades que la resta de partits, té per estratègia acumular forces al territori a través de l’acció municipal. Per tant, igual que Podemos, Procés Constituent i altres formacions, no pot ser el pal de paller d’aquesta confluència, perquè en el sistema de partits es veu com a una competència més. Al marge que, mentre aquestes formacions només es plantegen ampliar la seva representació, Guanyem Barcelona vol guanyar i aspira a fer-ho.

A.R.: ICV és l’altre actor sobre el qual tothom té la mirada posada, ja que també s’ha sentit cridada i ha manifestat la voluntat de sumar-se a Guanyem Barcelona. Què en penses?

A.C.: ICV ha sigut còmplice d’una gestió de Barcelona molt negativa. Ara bé, molta de la seva militància està en aquests espais de confluència ja existents, on es reclama un canvi real en les formes de fer política. L’important, doncs, no són les declaracions, sinó els objectius i les pràctiques concretes. Estarà disposada a enfrontar-se La Caixa i a qui faci falta per municipalitzar l’aigua i a sotmetre’s a la fiscalització del mandat i control de sous, com així planteja Guanyem Barcelona? Ho ha de demostrar. En tot cas, més que caure en la lògica dels retrets, sóc partidària de centrar-nos en objectius comuns que puguem compartir.

A.R.: És una oportunitat única?

A.C.: Sens dubte, estem en una ofensiva neoliberal sense precedents que amenaça la vida de moltíssima gent. I això passa en una Barcelona que, per altra banda, té una gran fortalesa: és majoritàriament progressista, ha experimentat grans innovacions i té barris protagonistes de les millors conquestes socials. Un ADN que demostra com, lluny de ser suïcida, la transformació és possible.

A.R.: Des d’alguns sectors es considera que la dialèctica esquerra-dreta ha quedat superada per la relació entre “els de baix” i “els de dalt”. Això pot fer que Guanyem Barcelona atregui sectors liberals o menys progressistes?

A.C.: Com a etiquetes electorals, ser d’“esquerres” o de “dretes” ja no són útils perquè el PSC, que representava l’esquerra, ho ha deixat de ser en adoptar polítiques clarament neoliberals. En tot cas, encara que la bandera capaç d’aglutinar sigui avui democràcia i drets humans i no “ser d’esquerres”, Guanyem Barcelona vol defugir dels anunciats genèrics i centrar-se en objectius i mesures concretes que siguin possibles en l’àmbit municipal. Per exemple, municipalitzar la gestió de l’aigua, reorientar el turisme, sancionar els pisos buits que estiguin en mans de bancs i immobiliàries, limitar sous i mandats o convocar referèndums vinculants a la ciutat.

A.R.: S’ha de desconstruir l’actual Barcelona per construir-ne una radicalment nova?

A.C.: Això ja ho plantegen moltes xarxes veïnals que combaten el model turístic o la Barcelona privatitzadora. Per tant, no partim de zero. I també fa temps s’està construint una Barcelona nova mitjançant experiències cooperatives d’economia social o l’autogestió d’equipaments com l’Ateneu Popular de Nou Barris o Can Batlló. Aquesta altra Barcelona ja existeix i demostra que, amb poques mesures, podríem assolir grans transformacions que beneficiarien el conjunt de la ciutadania.

A.R.: Fins a quin punt el procés sobiranista no pot eclipsar la vostra dinàmica?

A.C.: Nosaltres estem pel dret a decidir, però de veritat, no com CiU, que mai no l’ha aplicat. Farem tot el possible perquè el 9-N votem, si cal recorrent a la desobediència civil, però incorporant altres debats urgents. I és que el dret dels pobles és tan fonamental com el dret a la salut o a una educació pública i de qualitat. Temes sobre els quals es pot fer molt més amb els recursos que tenim. Treballarem, doncs, per decidir-ho tot.

A.R.: Si finalment Guanyem Barcelona es presenta a les eleccions municipals i obté set regidors, lluny dels vint-i-dos que atorga la majoria absoluta, s’haurà guanyat?

A.C.: Guanyem Barcelona ja ha provocat que moltes formacions es vagin comprometent amb les nostres demandes, cosa que pot condicionar les polítiques públiques i, a la llarga, crear la nova hegemonia a què aspirem. Però no podem caure en l’error d’avaluar les victòries només en termes electorals. Encara que ens plantegem guanyar aritmèticament, la victòria no vindrà obtenint 22 regidors, ja que els lobbies s’encarregaran de frenar els grans canvis econòmics. Només triomfarem si aconseguim, des d’avui mateix, activar una gran mobilització ciutadana. Un contrapoder social sense el qual no guanyarem ni hi haurà democràcia.

This article is also available in:

Translate this in your language

Like this Article? Share it!

Leave A Response